Es diuen Thomas, Menouar, Youssef, Maxime i Oguzan, i no paren ni un moment en el taller de la xarxa d'autobusos évolitY. Des que es va decretar el confinament, han canviat motors sense descans, restaurat panells de carrosseria danyats o instal·lat càmeres de videovigilància.
Encarregar-se del manteniment dels seixanta-cinc autobusos de la xarxa évolitY no és tasca fàcil en circumstàncies normals.
"Els vehicles han d'estar immobilitzats el menor temps possible per a retornar-los a la circulació com més aviat millor", resumeix Maxence Bontems, cap de taller en Marfina Pays de Montbéliard (Moventis).
Un requisit que genera estrès i tensió, sobretot perquè un imprevist mecànic pot aparèixer en qualsevol moment. "És molt habitual que després de desmuntar una peça defectuosa, descobreixis un altre problema." "L'11 de maig, els autobusos estaran en perfectes condicions"
Des que va esclatar la crisi del coronavirus, els catorze mecànics i tècnics de Moventis Pays de Montbéliard treballen sense descans en el seu espaiós taller de Voujeaucourt (cotxeres de la Charmotte). Amb l'adopció a mitjan març del Pla de Transport Adaptat, només divuit autobusos circulen diàriament per la xarxa évolitY (en lloc dels cinquanta i escaig habituals).
"A vegades la desgràcia d'alguns és la sort d'uns altres", continua. "Ara podem accedir als vehicles i tenim el temps que necessitem per a treballar. Està passant alguna cosa semblança al que ocorre amb les vacances d'estiu o amb les vagues." Ho constata cada dia: "I això fomenta la solidaritat i l'ajuda mútua en els equips."
També ha contribuït a agilitar el treball en alguns tallers. "Estem canviant els vells motors de set dels nostres autobusos estàndard Urbanway (gasoil). I, de pas, fem revisions exhaustives i canviem dispositius perifèrics. Els vehicles sortiran del taller amb un 'cor' i 'pulmons' nous." Aquesta missió ha d'estar acabada abans de l'11 de maig. "Els autobusos estaran en perfectes condicions estètiques i mecàniques."
L'impossible distanciament social
En el matí del dimarts 21 d'abril, els treballadors s'afanyaven als autobusos mentre els altaveus emetien una música animada.
Aquí estaven els caps del taller Thomas i Mathieu; els mecànics experimentats Menouar i Youssef; i els joves Maxime, Damien, Vincent i Oguzan. Uns comprovaven els nivells (d'oli, de refrigerant...), uns altres desmuntaven un motor abans de treure'l de la caixa, i la resta instal·lava un sistema de videovigilància en un autobús.
Tots portaven guants i màscara de paper o pantalla facial de plàstic. Però complir estrictament amb les mesures sanitàries no és fàcil. Maxence Bontems explica que: "el distanciament social és impossible. Hi ha reparacions que necessiten dues persones, com les que es fan sota les rodes. No pots carregar tu només amb un estrep de fre que pesa entre 60 i 70 kg".
